Estudis d'impacte ambiental. Reals?

Un estudi d'impacte ambiental serveix per determinar la quantitat i magnitut d'impactes que suposa un projecte de construcció o reforma d'una infraestructura o equipament sobre el medi ambient i la zona on es troba ubicat. Els impactes podem afectar tant a factors biòtics, com abiòtics, com antròpics. 

Per a determinar aquests impactes, l'estudi es duu a terme seguit una sèrie de pautes, que no entrarem a explicar en detall, però que van desde l'estudi de la zona afectada fins la valoració i presentació de mesures correctores i pla de vigilancia. Una vegada fet l'avaluació es determina si el projecte en qüestió es ambientalment viable o no.

Però una vegada sabut això, creim que aquests estudis actuen realment i són útils a l'hora de tirar enrrera un projecte inviable?

Pens que fan una gran tasca i són molt necessaris, en quan a conservació de territori i medi ambient. Però,  tot projecte va lligat a un factor molt determinant a l'hora d'efectuar-lo, els doblers. Segons la magnitut econòmica del projecte, i segons cap on vagin aquests, la idea de viabilitat pot passar de ser objectiva, a ser molt subjectiva. Sense voler acusar ningú, ja que no en tenc coneixament, és molt fàcil pensar que en un món tan corromput pels doblers en l'actulitat, aquests estudis no siguin una excepció, ja que són grans les quantitats de diners que mouen aquests projectes, i també els interessos que creen.

En principi els estudis d'impacte ambiental han d'evaluar la viabilitat ambiental d'un projecte de manera objectiva, tenint en compte una sèrie de paràmetres. A la realitat crec que aquesta objectivitat veure's alterada quan es creu convenient. El que es sol dir, FER ELS ULLS GROSSOS.   

"Pan para hoy y hambre para mañana"

Ja han passat unes setmanes des de que es va anunciar la notícia: "El Govern projecta un macro-complex hoteler a la zona de Sa Ràpita-Es Trenc". Jo encara seguesc amb la mateixa sensació que el primer moment que ho vaig sentir, i no, encara no ho he digerit.

Les característiques del projecte són ja de sobres conegudes per tothom a aquestes alçades. Un complex hoteler de més de 1200 places, amb zona poliesportiva i camp de golf, ubicat a pocs metres (5 km segons els impulsors) de la platja verge s'es Trenc, en una zona de 20 Ha. a la finca de Son Durí. 

Apart de les dimensions del projecte, lo impactant de la notícia són les característiques de la zona on es vol construïr. La conegudíssima platja d'es Trenc és una de les imatges més espectaculars de Mallorca, i utilitzada com a emblema del nostre turisme. Forma un sistema dunar verge únic a Mallorca, es troba dins la zona ANEI (Àrea Natural d'Especial Interés), i també posseeix els títol LIC (Lloc d'Interés Comunitari) i ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus), ja que es zona de migració d'aus, entre d'altres valors ecològics.

Sistemes dunars de Es Trenc.

Tots aquests reconeixements, títols i proteccions queden en res quan un govern en majoria absoluta pot fer el vulgui, sense importar-li res més que el propi benefici. així els membres de l'actual govern se les han enginyat per modificar el Pla Territorial de Mallorca, i deixar-lo perfectament remodelat per tal que sigui legal construir-hi els seus capritxos. Si me permeteu un símil: És com si en Pepe canviàs les regles del futbol per poder pegar potades. 

Una vegada vistes les idees, projectes i mangarrufes d'aquesta gent, és quan parla el carrer, i l'oposició al projecte és ben clara, i va quedar demostrada el passat diumenge 26 amb la concentració de 8.000 persones a Sa Ràpita per defensar la zona. 

"Marea humana" a la concentració a Sa Ràpita

Estaria molt bé que servís als impulsors del projecte per obrir els ulls i veure la repercusió i l'impacte que té el projecte. Les bases en les que es fonamenten per defensar la construcció del complex és la cració de llocs de feina, impulsar i reactivar el turisme al municipi de Campos, i que aquest tengui un tracte igualitari respecte a altres municipis turístics. Tot això està molt bé, però no d'aquesta manera. 

Precisament és l'encant i les característiques de la zona les que la fan única i són un aparador per al turisme. degradar-la no és la millor idea per atreure turistes. Tal i com estan les coses en temes econòmics, crec que és hora de canviar el model turístic de camionades de ciment i blocs, que va anar molt bé als seus inicis, però que a la llarga ens ha duit a la situació actual. Però, o no ho veuen o no ho volen veure, i plantegen com a solució el que va provocar el problema.

Mallorca té capacitat per atreure un turisme de més qualitat, que vengui a veure els sistemes dunars de les costes, les formes rocoses de la Serra de Tramuntana, els ametllerars del pla, i els cascs antics dels nostres municipis; i no munatnyes de ciment, piscines, i camps de golf. A més, si es volen augmentar places hoteleres hi ha molts d'hotels i urbanitzacions abandonats o a mig acabar, és una sortida necessaria reabilitar-los. El turisme s'ha de reactivar, si, però el model de construcció massiva no és la solució, sinó afegir llenya al foc.

Volem això? 

O millor així?

Sol solet!

És sabut per tothom, que gran part de l'energia consumida a tot el món, i per extensió també a Mallorca, prové de fonts esgotables i amb un cost i producció de  residus molt poc sostenibles. El petroli i el carbó s'acaben, i a més, contaminen.

Una iniciativa del Govern que pretén reduir això és la que proposa la utilització de plaques fotovoltàiques a explotacions agrícoles, per produïr la pròpia energia per autoconsum, i a més poder-ne generar per vendrer-la, aprofitant així un recurs nét i inesgotable com és el sol. Dir que la proposta vé a partir de l'aprovació del Pla d'Energies Renovables 2011-12 fet per la Unió Europea, i no com a iniciativa pròpia de la nostra comunitat.

Però aquesta idea presenta una sèrie d'inconvenients que fan que aquestes instal·lacions encara no s'haguin tret endavant. 

- En primer lloc, l'elevat cost d'instal·lació que tenen les plaques, una inversió difícil d'afrontar per un agricultor o una familia convencional. Això fa que molts pagesos refusin aquesta opció, ja que solen ser gent d'edat avançada que desconeix encara aquestes noves tecnologies.

- Un altre contratemps per dur-lo a terme és la necessitat de passar una Avalució d'Impacte Ambiental, com exposa l'article 10 de la llei 11/2006 del 14 de setembre. Això fa augmentar els cost a l'hora d'instal·lar aquest sistema, però és necessari per evitar afectar molt l'entorn de les explotacions agràries.

- També la necessitat de tenir unes estructures i equipament que puguin suporsar aquesta instal·lació, ja que la seva col·locació duu implicits problemes amb el pes i l'orientació de les plaques, i riscs amb ventades, etc. Per tant, prèviament s'han d'adecuar les naus o teulades a la seva col·locació.

Personalment crec que és una iniciativa molt interessant i que s'hauria de plantejar d'una manera sèria i responsable. Tot i que la inversió inicial hagui de ser gran, es pot rentabilitzar a mitjà i llarg plaç venent els excedents a la xarxa elèctrica, a més de l'estalvi en energia que tendria l'explotació. Crec que el govern hauria de creure realment en que és necessari aquest canvi, ajudant i incentivant l'instal·lació de noves tecnologies, i no només com a campanya política, o per interssos econòmics. Igualment, pens que aquesta iniciativa es podria fer extensiva a altres equipaments, com hotels, urbanitzacions i instal·lacions esportives, per fer més ràpid aquest canvi i deixar d'explotar els recursos limitats, passant a aprofitar el més lloat del nostre clima, el sol. 

En aquest enllaç trobareu informació de l'energia fotovoltàica i el seu funcionament:

http://www.nuevasenergias.eu/energiasolarfotovoltaica.php

"Hundir la flota"

Un dels nous projectes que el nou govern Balear té en ment, és l'ampliació de 12 ports esportius i la construcció de 3 o 4 més a Balears. Per qué?

Les raons que s'expossen són la reacctivació del turisme nàutic, ja que aquestes embarcacions de particulars suposen cada any una gran part de les entrades del sector terciari, amb una mitjana de 460 milions d'euros a l'any, durant els 10 darrers. Darrerament, i coincindint amb la crisi econòmica, aquest mercat es veu en  retrocés, degut a la competència d'altres zones del Mediterrani com Croacia, Turquía i la Comunitat Valenciana, amb una política semblant a l'actual de les Illes, però amb unes taxes i preus més assequibles pels turistes. 

Port esportiu de Pollença

Davant aquests fets, l'executiu creu que la solució és augmentar el nombre de ports i amarraments, i seguir destruint encara més el nostre litoral, que encara, també atreu molts turistes cada any. Però, segur que és la millor mesura i la més sostenible econòmica i ambientalment? Segur que no.

En primer lloc, suposaria una gran inversió econòmica que, en els temps que estam, i sense la seguretat que aquesta inversió sigui rentabilitzada en la seva posterior utilització. Pens que abans s'hauria de fer un estudi de si realment és viable, i a on és necessaria aquesta ampliació, i dur a terme altres accions correctores com la millora de serveis, ajust de les taxes, o restructuració dels equipaments ja construïts, per tal de millorar l'oferta.

Ambientalment, també s'ha d'estudiar la viabilitat d'aquests projectes, ja que la construcció de ports té grans efectes sobre el litoral, com pèrdua d'arena, alteració de les corrents marines, destrucció d'hàbitats i poblacions marines, contaminació d'aigües, etc. 

Entre les espècies més afectades per la construcció de ports al Mediterrani és la posidònia, amb una gran importància ecològica.

Article regressió posidònia.

 Als següents enllços podreu trobar informació sobre els efectes de la construcció de ports:

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2011/12/01/cientificos-alertan-erosion-playas-ampliaciones-portuarias/724641.html

http://www.amics-terra.org/spip/IMG/pdf/impactes_ports_esportius_cat.pdf

Ampliació de la planta, disminució de la vida.

Desde la seva construcció, i així com va anar augmentant l'afluència del turisme a Mallorca, la incineradora de residus de Son Reus estava quedant petita durant els messos d'estiu, ja que no podia donar cabuda a la gran quantitat de residus que es generen en aquesta època en que la població a Mallorca es triplifica. 

La solució que es va donar desde el Consell de Mallorca l'any 2006 va ser l'ampliació de la planta incineradora de Son Reus, que va ser aprovada i construïda, finalitzant les obres al 2010. Amb l'ampliació, apart de ser suficient per tractar tots els residus generats a Mallorca en l'estiu, la planta incineradora sumistra energia (produïda en la crema dels residus) a 67.000 vivendes, i casi 200.000 persones.

Fins aquí tot molt "guapo", problema solucionat no? Però hi ha haver una sèrie de fets que no es va tenir en compte a l'hora de tirar endavant el projecte:

La nova planta compleix a la perfecció l'objectiu de tractar els residus generats en l'època turística, però a l'hivern, quan la població i els residus són molt menors, la planta no funciona a ple rendiment, i part de la inversió feta no s'amortitza, incremenant això els seus costs. 

En segon lloc la quantitat de residus tòxics, tan sòlids com gassos, que genera aquest sistema de tractament de residus. Com a dades que ho demostren sols fa falta dir que un 52% de la massa de Residus Sòlids Urbans cremats amb aquest sistema, queda com a residu en forma de cendres tòxiques, i que son Reus ha estat inclòs en el llistat dels 100 punts més contaminants d'Espanya, com van denunciar associacions ecologistes com el GOB i Greenpeace.

La solució al primer problema que planteja el Consell, és la importació de residus d'altres llocs, com la Península o altres països europeus, per tal de tenir en ple funcionament tota la planta durant tot l'any, i treure'n un profit. Aquesta mesura està malament si no es té en compte el segon problema. Des del punt de vista ambiental, s'incrementaria encara més taxa de residus i alliberació de tòxics a l'atmosfera, implicant això problemes ambientals i de salut humana a la nostra comunitat. Segur que hi havia altres solucions que beneficiaven més el nostre entorn...

Crec que la gestió de residus és un tema complicat, que engloba dos pilars bàsics de la societat (o que ho haurein de ser), com són el medi ambient i l'economia. Per desgràcia en l'actualitat, es prioritza en la segona a l'hora de prendre decisions, sense tenir en compte que la primera és un recurs que s'ha de conservar, per poder aprofitar-lo durant molts d'anys, i no explotar-lo per a viure "millor" ara. És feina de tots, en primer lloc dels qui decideixen i manden, en segon lloc de tots els ciutadans, que col·laboren en la forma de generar els seus residus. Cal pensar-hi.

Vos deix dos articles molt interessants de la revista Namaste, on es tracta aquest tema:
http://www.revistanamaste.com/incineradora-de-mallorca-imagen-verde-realidad-gris/
http://www.revistanamaste.com/%C2%BFque-hacemos-con-la-energia-en-balears/

Son Bosc, orquídies o pals?

Aquest blog es posa enmarxa per tractar, debatre i conèixer alguns temes i casos relacionats amb ecologia i impacte ambiental.

El primer cas que donam a conèixer és el del Camp de golf de Son Bosc. La zona en qüestió es troba annexe a l'Albufera d'Alcúdia, de sobres coneguda per ser el parc natural més gran i amb major biodiversitat de les Balears. Doncs Son Bosc va pertànyer a s'albufera durant uns mesos al 2003, però en va ser exclosa per poder tenir la llicencia per a construir un camp de golf a aquesta zona.

Son Bosc és una zona d'especial interés ecològic, ja que compte amb una sèrie d'espècies autòctones i protegides, on, entre molts altres valors destaquen:

Orchis robusta

- Major població d'orquídia de prat (Orchis robusta) d'Europa.

-Majors concentracions a les Illes Balears de diverses espèces d'orquídies (Orchis fragans, Ophrys apifera, Serapias parviflora, etc.)

-Major colonia d'abellerol (Merops apiaster) a Mallorca.

-Zona de gran importància per l'alimentació del falcó marí (Falco eleonorae).

Merops apiaster

Falco eleonorae

Actualment Son Bosc compta amb l'acreditació ZEPA (Zona d'especial interés per les aus), títol que està en perill amb l'actual govern, i les seves intencions de reprendre el projecte de construcció del camp de golf. Amb tot això, s'ha reobert el debat sobre la necessitat de construir un nou camp de golf a Mallorca, i de fer-ho en una zona amb tan d'interés ecològic. Sense dubte, l'interés que mou als grups favorables a aquesta obra és purament econòmic, mentre que la postura contraria a aquesta construcció es moguda per interessos morals i d'estimació a la nostra terra.

Personalment, crec que Mallorca té suficient encant, bellesa i recursos per atreure un turisme que la sàpiga valorar per com és, i no pel que s'hi pot construir. No val la pena destruir zones naturals, amb una riquesa biològica impresionant, pels atreure turistes que deixaran més "duros" jugant a golf o a la piscina de l'hotel, enlloc de visitar lloc tan cautivadors i naturals com la Serra de Tramuntana o la pròpia Albufera.

Hem de treure el falcó, l'abellerol i l'orquídia del seu hàbitat natural, perque aquest senyor pugui jugar amb la piloleta?

La meva opinió és clara: